7 de novembre a les 19.30h a l'Alliance francesa de Sabadell.

20 de novembre a les

10 de desembre a les 19h. Amics de la Unesco, C/Mallorca 207 Barcelona. 

22 de gener a les 19:30h. A l'Acadèmia Catòlica de Sabadell al C/St.Joan. Amb Ramon Riera, company de feina i coordinador de l'entitat.

5 de febrer a les 19:30h. A l'Ateneu Barcelonès, C/Canudes.

26 de febrer a les 20.15 a la llibreria Excellence de Barcelona.

 
Us espero amb molta il·lusió!
Conxita

Un grup de catorze persones coordinades per l‘ONG  Setem i l’agència Tarannà anem a fer una ruta solidaria al Perú visitant projectes, convivint en famílies i col·laborant econòmicament en l’estada.

Hem estat a quatre zones ben diferenciades: A Lima, a la Pampa Hermosa, al llac Titicaca i a la Vall Sagrada dels Inques.

Lima: projectes

Quan arribem a Lima que és la capital amb vuit milions d’habitants, tot  està en boira i no veiem el sol. Anem a visitar el projecte del barri perifèric de San Juan de Lurigancho on els carrers són de terra i plens d’escombraries. Entrem a diferents locals de l’associació programa d’educació infantil on hem conegut unes dones molt acollidores que cuiden als nens petits perquè no estiguin al carrer. He quedat impressionada de tot el treball que fan! M’han  encomanat  la seva força i energia!

El dia següent anem a Villa Salvador, ciutat propera a Lima, nascuda  l’any 1971 com a resultat de l’ocupació de terres per part dels immigrants. Ha estat molt interessant veure el desenvolupament i organització aconseguit  per la comunitat. Ells són els que van resistir més temps als terroristes del Sendero Luminoso. Allà hem conegut el projecte de “gente mayor adulta” i ens han explicat com s’organitzen per treballar i recollir diners per sobreviure, doncs no tenen ajuda econòmica de l’Estat .

Pampa Hermosa: natura i convivència

Després de viatjar tota la nit en bus hem arribat a la reserva de Pampa Hermosa on hem fet una excursió per uns paratges enmig de la selva fins al Cedro del Abuelo, un arbre centenari. Quan hem arribat cansats de l’excursió, els habitants de Nueva Italia ens esperaven a l’escola amb un pachamanca, un foc fet amb un forat  a terra on s’hi posa la yuca, las papas i el “carnero” tapat amb fulles. Durant el dinar hem parlat amb el Toni, un català que fa la experiència de voluntariat, fent de mestre a l’escola unitària. L’hem felicitat pel treball que està fent i la valentia que té per viure sol i en condicions precàries.

Molt d’hora marxem cap al poblet de Ninabanba. Hem carregat les motxilles als burros i ens hem posat a caminar. La ruta ha estat dura i cansada, hem caminat més de set hores però hem gaudit de la bellesa del paisatge. La satisfacció de l’esforç realitzat ens ha omplert de goig al arribar allà i ser tan ben acollits pels seus habitants que ens esperaven per dinar. A la tarda hem visitat l’escola, on hem tingut un intercanvi amb la mestra i els nens, cantant i dansant tots plegats. Llavors hem fet una reunió per explicar-nos com s’organitzen els “comuneros”. Cada família´, de les disset que són al poble ,ens ha escollit a un de nosaltres per portar-lo a casa seva. Jo he anat a casa la Vicenta, on hem tingut un sopar molt íntim a la llum d’una espelma i la brasa del foc. He vist que és una dona que la vida l’ha tractat durament, però he copsat molta fortalesa. M’ha donat una manta i un “pellejo” per dormir, llavors hem anat tota la colla a fer un foc de camp, on hem compartit xerrades molt interessants.

Al matí ens hem acomiadat amb pena però agraïts de la seva acollida. Ens hem abraçat dient que no oblidarem mai el que hem compartit. A la tornada hem anat a veure els Tunkis o “gallito de roca” que és l’au nacional. Llavors hem muntat uns prestatges a l’escola. L’endemà anem a conèixer la comunitat nativa dels Achaninkas que han lluitat molt per tenir terreny propi. Hem acabat posant-nos les seves túniques, dansant amb ells i bevent “masatu” que és suc de la  yuca mastegada.

Llac Titicaca i Taquile: costums i tradicions

Hem anat amb l’avió cap a Juliaca (3824 m.). Al arribar m’ha agafat mal d’alçada, doncs he notat el cap tèrbol i la panxa remoguda, amb  la sensació que tenia que caure. Després d’una estona de descans amb les cames enlaire a l’autocar en direcció Puno,  m´he retornat. Quan hem arribat al poblet de Chucuito l’acollida càlida de les dones teixidores m’ha fet passar el fred . Després d’un sopar reconfortant, ens han explicat el procés del teixit amb l’alpaca. A llac Titicaca visitem l’illa flotant Chumi on els seus habitants, els Uros, ens expliquen com han fet l’illa, les barques i les cases amb la planta de “totora”. Continuem la ruta amb vaixell cap a l’illa de Taquile. Durant el trajecte fem una cerimònia dels viatgers, mentre tirem les fulles de coca al llac pensem un desig.

Desembarquem en una platja solitària i caminem durant una bona estona , notem que ens falta l’alè i ens cansem de seguida, doncs estem a molta alçada. Les famílies que ens han  acollit ens han explicat com s’organitzen en el treball.

Al capvespre hem gaudit d’una posta de sol i a la nit hem acabat dansant al voltant d’un foc de camp, observant l’atmosfera neta on es veia la via lactea com un riu que arriba al mar. L’endemà al viatge  de tornada en vaixell, al costat hi tenia un taquilè que feia una gorra de mitja mentre m’explicava històries sobre Taquile i jo anava apuntant al diari.

Vall Sagrada dels Inques: coneixent la cultura inca

Hem anat a la Vall Sagrada Inca, on hem visitat Moray que és un laboratori Inca agrícola fet per una construcció del terra cap avall formant andanes en forma circular. El paisatge d´ aquesta vall és impressionant amb la barreja de colors ocre, marró i groc! La terra és molt fèrtil  i les pedres de les muntanyes sembla que parlin! Al vespre passejant pels carrers d’Ollantaytambo, hem passat per una casa que hi havia la bandera vermella, que vol dir que  conviden a “chicha”, la beguda nacional feta amb blat de moro fermentat. Ens hem trobat uns nens que cantaven i s’han ajuntat a nosaltres fins a la plaça del poble. Allà hem acabat organitzant una festa intercultural catalano-peruana, cantant i dansant plegats. Hem anat a les runes d’Ollantaytambo, que ens ha ajudat a conèixer més a fons la cultura Inca, tan interessant amb les seves tradicions i llegendes.

Machu Picchu

El Machu Picchu ens ha omplert d’energia i encantament. Quan hem arribat la boira no ens deixava veure res, però de cop s’ha destapat i ha aparegut la muntanya jove o Wayna- Picchu. Tots hem quedat bocabadats, observant aquelles runes enmig d’aquell paratge tan màgic. Hem anat pel camí Inca fins a la porta del sol ,on hem pogut veure una perspectiva diferent. Cap al tard quan quedaven poques persones he gaudit d’una estona de meditació en que m’he omplert de pau i serenor en aquest lloc tan energètic. A la nit hem gaudit d’uns banys termals reparadors a Aguas Calientes.

Cusco

A Cusco que anomenen el melic del mon, hem anat als Dominics que està construït sobre el temple del Sol. A la catedral hem pogut veure clarament mostres del sincretisme religiós, des de la Mare de Déu en forma de triangle representant la muntanya Inca i la corona com un sol Inca. El Sant Sopar és una pintura de l’escola Cusqueña, està representat amb “cuyes” i “chicha” i  Judes té la cara de Pizarro. Hem vist el Crist dels “temblores” que porta unes faldilles inques, cada any el treuen en processó com agraïment perquè els va salvar d´ un terratrèmol.

Hem portat uns medicaments pel projecte Mantay. El matrimoni responsable ens ha explicat com estan ajudant a mares adolescents amb els seus fills perquè puguin tirar endavant la família. Hem quedat admirats de la  il·lusió i empenta en que duen a terme el projecte. Hem anat a una botiga on venien caramels, bombons i galetes de coca. Ens han dit que la coca és un símbol de la cultura andina, en canvi la cocaïna és dolenta perquè és  barreja amb productes químics.

He quedat impactada de conèixer més a fons la cultura Inca. No tenien llengua pròpia, però transmetien la seva història per mitjà de les seves llegendes. M’emporto la maleta plena de vivències ,amb aquell cel tan blau, la energia de les muntanyes, el paratge tan canviant enmig de les boires en el Machu Picchu i el bon record de les dones lluitadores. No oblidaré tot el que he viscut durant aquests dies. De tot el que he après de la seva cultura. De la relació  intercultural que hem compartit entre tots. Ha estat un regal poder  viure l’experiència d’aquesta ruta al Perú, un país que recomano que hi aneu!

 Conxita Tarruell i Llonch

Un grup de catorze persones coordinades per la ONG Setem i l’ agència Tarannà anem a fer una ruta solidaria al Perú visitant projectes, convivint amb famílies i col·laborant en l’estada.

Lima ciutat de reis i virreis

Quan arribem a la capital tot està gris en boira, no veiem el sol en cap moment, és molt normal a l’hivern entre juny i setembre. Aquí hi viu la tercera part de població de Perú amb vuit milions d’habitants. Durant el trajecte m’he deixat impregnar per tot el que anava veient . Les parets estaven plenes de cartells amb frases com “haz deporte y no te drogues que perjudica la salud”, ”Cristo vive ahora y siempre”. A la platja es veien els surfistes amb el vestit de  neoprè ja que l’aigua estava gelada..Altres des de la muntanya es llençaven en parapent. En el malecón hi ha el parc de  l’Amor on es veu una escultura d’ una parella amb actitud amorosa i frases de diferents autors sobre l’amor. És una ciutat sorollosa ,els clàxons no paren de sonar. Lima va ser fundada al 1573 a la riba del riu Rimac per Francisco Pizarro. L’any 1821 el general San Martin va proclamar la independència . Cap el 1850 quan van marxar els negres van arribar els xinesos. Lima ha passat temporades difícils entre el terratrèmol de 1974 i les agressions del Sendero Luminoso i Tupac Amaru. Però  a partir de l’any   1990 hi ha més tranquil·litat perquè capturen els seus líders i llavors va  augmentant el turisme , una font principal d’ economia junt amb la mineria pesca i agricultura. Visitem tres esglésies de les tantes que hi ha , ja que el 80% de la població és catòlica i la resta adventistes i jueus.

Projecte San Juan de Lurigancho.

Ens anem acostant als barris perifèrics on els carrers són de terra i cada vegada hi ha més escombraries tirades sense que ningú les reculli. Arribem per fi a San Juan amb la Teresa que és la noia que ens acompanya a “ la Asociación Programa de Educación Infantil”.Allà hem conegut unes dones molt lluitadores, la majoria soles sense marit, que cuiden als nens i nenes d’altres dones que treballen i haurien de deixar els fills i filles al carrer. Els donen menjar, els ensenyen hàbits i coneixements bàsics. Hem visitat diferents centres i finalment hem compartit el dinar conversant i explicant experiències. He quedat impressionada de tot el treball que fan, m’han encomanat la seva força i energia.

Projectes Villa Salvador

El dia següent anem a conèixer Villa Salvador, ciutat propera a Lima, nascuda l’any 1971 com a resultat d’ ocupació de terres per part dels immigrants. Li han donat el premi Príncep d’Astúries. Ha estat molt interessant veure l’organització i desenvolupament aconseguit per la comunitat. Hem anat a veure un projecte que es diu ”Red del Adulto Mayor”on ens han explicat com s’organitzen per treballar i recollir diners per sobreviure, doncs no tenen ajuda del govern. Han muntat un hort, criaran cuyes i faran menjar per vendre. També organitzen viatges, cursos de taichi i natació. Hem compartit el  dinar amb uns dels responsables. Ens han parlat de la” madre coraje”, una lider que quan era consellera de l’Ajuntament de Villa Salvador la van amenaçar, els de Sendero Luminoso, fins que la van matar fent explotar dinamita en el seu cos . Fins i tot després d’ enterrar-la van dinamitar la seva tomba. Tots aquests fets van provocar que la gent pobre en comptes d’acovardir-se lluités més que mai. Els de Villa Salvador són els que més van resistir als terroristes de Sendero Luminoso.

Reserva Pampa Hermosa: Nueva Italia , Ninabamba i els Achaninkas

Nueva Italia

Hem preparat una motxilla per tres dies i cap a l’ estació de bus. Allà hi ha un formiguer de gent carregant paquets fins i tot uns porten un llit. El viatge ha durat tota la nit. Ha estat llarg i pesat, ja que m’he anat despertant sovint. Crec que en algun moment he agafat mal d’alçada, perquè hem passat del nivell del mar fins a 4.800 m. per després baixar 800 m. al poble de San Ramon. Un cop allà ens ha vingut a rebre l’Aldo que junt amb la Teresa ens acompanyaran aquests dies. Hem pujat en dos 4x4 que anàvem  molt plens!. Durant el trajecte el paisatge cada vegada era més frondós i verd. He quedat encantada contemplant aquells arbres tan ben alineats i diferents als nostres. Hi havia gran quantitat d’aigua dels rius i cascades, quina grandesa de natura !. Quan anàvem arribant a Nueva Italia, han anat apareixent a saludar-nos els habitants de les diferents cabanes escampades per la muntanya. Ens han explicat tot contents que els havia tocat dos “carneros” perquè havien guanyat el partit de futbol. Ens el farien per dinar cuinat amb “pachamanca”, que consisteix en un foc fet en un forat a terra i posant  fulles tapant la carn, yuca, patates, tot enterrat per mantenir l’escalfor. Havien canviat els plans però en aquesta ruta ja és normal,  ja que era la quarta vegada que canviàvem. Estem aprenent a viure l’ara i l ’aquí! Hem arribat al lloc que dormirem, que són casetes fetes de palla i fusta. Hem agafat quatre coses bàsiques i ens hem posat a caminar en direcció al Cedro del Abuelo un arbre centenari enmig de la reserva de la Pampa Hermosa. Ha estat una excursió cansada ja que portàvem hores sense dormir. Ens ha compensat el fet de passar per uns llocs paradisíacs ,on jo m’ hi quedaria i faria una cabana. Uns quants ens hem tirat per una liana, jo mentrestant em deixava anar, he fet un crit que he quedat ben descansada!.Estic contenta perquè finalment he aconseguit arribar-hi i m’he abraçat a l’arbre centenari per aconseguir energia. He anat caminant molta estona sola darrera el guia, un noi de disset anys que es movia amb molta agilitat. Mentre esperàvem als altres, ell em feia observar animals i plantes que mai havia vist. Els dos en silenci escoltàvem els sons de la selva. Uns moments que no oblidaré mai! Quan hem arribat de l’excursió ja ens tenien preparat el “pachamanca”. Tot dinant hem parlat amb el Toni, un català que fa una experiència de voluntariat fent de mestre de l’escola unitària. No cobra res però va a dinar cada dia a una casa diferent i el sopar li paga l’ONG Tunki  que porten l’Aldo  i la Teresa. Viu molt senzillament sense corrent elèctrica, ni lavabos, ell diu que ja en té prou. Ens ha ensenyat una exposició que ha muntat amb material dels nens i els “comuneros”.També ha fet una recopilació de fotografies històriques sobre Nueva Italia. L’hem felicitat per tot el treball que està fent i per la valentia que té per tirar aquest projecte ell sol. Quan tornàvem a les cabanes, ens ha recollit l ’única furgoneta que hi ha al poble. Anàvem tots setze com sardines. Quèiem uns sobre els altres i ens ha agafat un atac de riure. A l’ arribar jo m’he assegut al porxo i m’ he posat a escriure tot veient com es ponia el sol. En aquest moment he connectat amb els meus sentiments i emocions, que Déu n’hi do els que he tingut durant el dia!.Estic sola i només se senten els animals de la selva, és un moment en que sento molta pau i harmonia amb la natura. Quina felicitat tan gran!!

Ninabamba

L’endemà ens llevem a les cinc del matí per marxar cap a Ninabamba. Hem començat a carregar les motxilles als burros  i amb marxa i empenta ens posem a caminar. Observem que la vegetació és diferent de Catalunya, però trobem cascades i rius com el nostres Pirineus. Algunes persones del grup hem passat moments de crisi i semblava que no podríem  seguir. Hem fet parades bevent aigua, menjant fruits secs, caramels de llimona i fins i tot hem mastegat coca i begut canya de sucre. Tot sigui per poder aconseguir arribar al final de la ruta!! Hem pujat molta estona. He intentat anar agafant el ritme tranquil de respiració fins que hem arribat a la porta de Ninabamba. Allà al veure aquella bellesa de paisatge amb les casetes enmig del prat, els “chanchos” , els bens i vaques pasturant m’ ha fet oblidar de tot el cansament. M’ he omplert de satisfacció per l’ esforç realitzat després de set hores de caminada difícil, veure l’  acollida de la gent del poble que ens ha rebut amb els braços oberts. A la tarda hem anat a veure la mestra i ens ha explicat que treballa tres setmanes i en té una de festa. Les famílies fan torns per acompanyar-la. Marxa a les quatre del matí per poder agafar el cotxe que va a San Ramon i d’allà encara li queden set hores de viatge. És dura la vida aquí!.Ens ha dit que fa dos torns : al matí té set nens de primer a  tercer i a la tarda quinze nens de quart a sisè. Hem acabat intercanviant cançons i danses. Els hem regalat dòminos i els hem ensenyat a jugar. Al sortir alguns de nosaltres hem jugat a voleibol. Començava a fer-se fosc  i hem entrat tots a dins la posta mèdica que és on dormirem. Allà hem fet una reunió d’ intercanvi on ens han explicat com s’ organitzen els “comuneros”. Després cada família, de les disset que són, ha vingut a buscar a un de nosaltres .Jo he anat amb la Vicenta , hem tingut un sopar molt íntim sota la llum de l’espelma i la brasa del foc. Mentre menjàvem patates fregides i ou ferrat, m’ ha explicat que és  mare de vuit fills, però que viu sola des de que el seu marit es va quedar paralític. A San Ramon hi viu el fill que cuida el pare i va a l’ escola de primària. Els altres estan casats i viuen fora. Em diu que se sent sola i trista. Es queixa que té mal d’esquena i m’ofereixo per fer-li Reiki que li ha anat bé. M’ ha donat una manta i un “pellejo”per dormir i hem anat cap al foc de camp. Ens hem assegut tots al voltant del foc fent la xerradeta. Quan la majoria ha marxat, ha sortit la lluna d’ una manera molt diferent de com la veiem a Catalunya, girada de cara amunt com si fos un cistell. Mentre uns nois del poble ens explicaven la llegenda del “abuelo” se’ns han fet les tantes de la nit. S’ estava tan bé, que recordaré sempre aquest moment tan entranyable. L’endemà ens hem llevat cansats ja que la nit ha estat dura perquè hem dormit a terra i hem passat fred. He anat a esmorzar a casa la Vicenta , li he donat uns soles per pagar el viatge per anar a portar menjar als seu marit i fill. A la plaça ens hem acomiadat de tots amb pena, però agraïts de la seva acollida. No ens oblidarem mai del que hem compartit plegats. La tornada no ens ha costat tant, ja que hem parat per banyar-nos i refrescar-nos al riu. Llavors hem continuat fins a San Damian on ens esperaven els “comuneros”amb menjar preparat. Uns quants hem anat a banyar-nos a la cascada. Per arribar-hi hem hagut de passar per sobre d’ uns d’arbres que  havien tirat feia uns dies uns individus per poder treure profit turístic i poder construir. Estaven molt indignats i volien denunciar-los. El bany a la cascada ens ha retornat, notava com les gotes d’aigua anaven relliscant pel meu cos era una sensació molt agradable. Després de dinar hem anat a veure els Tunkis o gallito de roca, que és l’au nacional. Es troben cada dia a  les cinc i els hem reconegut pel seu color vermell enmig dels arbres. Quan ja era fosc hem anat a l’escola i hem muntant uns prestatges, però hem necessitat el focus del cotxe per veure’ns, ja que era fosc i no hi havia llum. Ens hem acomiadat i hem anat cap a la Merced. El viatge ha estat pesat ja que hi havia moltes pedres pel camí. Al final del dia ens feia mal tot.

Comunitat nativa dels Achaninkas

Ens hem llevat de bon humor i descansats i hem anat a conèixer als Achaninkas que ens han rebut amb danses i “masatu” beguda cerimonial feta amb el suc de yuca mastegada. Ens hem posat les seves túniques, collarets i plomes. El “curaca” responsable de la comunitat ens ha explicat que han hagut de lluitar molt per conservar les seves costums i tenir un terreny propi. Han rebut persecució per part dels colonitzadors i els terroristes. Ara finalment el govern els ha desplaçat al costat de l’abocador d’escombraries  i de la carretera. Tot això els perjudica per poder seguir les seves tradicions, però ell diu que lluitaran fins al final. Se’l veu un home amb molta força i valentia. Ens ha explicat que: 

• Les dones porten el mocador vermell, símbol  de la sang vessada .
• Són polígams i que les dones no poden anar amb un altre home. El càstig d’adulteri consisteix en lligar-les en un arbre formiguer durant vint minuts.
• Hi ha una escola primària, la resta d’estudis es fa a fora . Les qüestions mèdiques si poden ho resolen amb el “Chaman”.

Quan marxem agraïm la seva acollida i comprem alguns objectes artesanals. Després d’un bany refrescant a les cascades ens anem a dinar. L’Aldo i la Teresa ens expliquen com va començar l’ONG Tunki. És una associació sense ànim de lucre constituïda al 2002 per un grup de persones interessades per la preservació del medi. L’objectiu és crear consciència sobre la importància de gestionar adequadament els recursos naturals. Ells han lluitat perquè la Pampa Hermosa sigui una reserva i proposen un projecte d’ ecoturisme que porti beneficis sense destruir l’entorn natural.Quan hem arribat a la Merced  hem pujat al mirador a  contemplar la vista de la ciutat i hem baixat amb” mototaxi”, formant una filera de llumetes que feia goig de veure.

Titicaca: Chucuito,Puno, Chumi i Taquile

Mal d’alçada

Hem tornat a fer el viatge de nit de la Merced a Lima. Durant el trajecte, m’ha agafat punxades a la panxa i quasi no he dormit en tota la nit, he suposat que era pels canvis d’alçada. Al arribar a Lima hem fet una ruta amb bus pel barri de Barrancos i Callao. Hem anat a l’aeroport per agafar el vol que anava a Juliaca, amb parada tècnica a Cusco. Durant el vol hem sobrevolat els Andes i he vist el llac Titicaca. Per uns moments m’he sentit molt a prop del cel. No hi ha paraules que ho puguin explicar!!

Quan he baixat a l’aeroport  de Juliaca a 3824 m d’alçada, notava el cap tèrbol i l’estomac remogut. M’he agafat a un carro, ja que em donava la sensació que havia de caure. La Teresa que és metge em fa seure en una cadira amb les cames enlaire.

Llavors ve la infermera de l’aeroport  que em pren la pressió i diu que la tinc alta. Als turmells noto com si tingués un pes  a sobre, quan me’ls toca diu que tinc edemes, llavors la Teresa em fa massatges i em baixa l’ inflor. Han avisat perquè em posin oxigen, però està ocupat per una japonesa que està pitjor que jo. Em miren la pressió i sembla que ha baixat, em vaig trobant més bé. Dono les gràcies pel que m’he sentit cuidada, en aquests moments difícils i lluny de casa. M’aixeco i a poc a poc vaig a l’autocar on m’estiro a darrera amb les cames enlaire. Durant el recorregut cap a Puno  i a Chucuito vaig gaudint del paisatge i intentant oblidar la mala estona que he passat.

Chucuito

Fa un fred que pela però tenim una acollida càlida de les dones teixidores que ens abracen i ens posen guinardes de “qantuta”, la flor nacional del Perú. Ens han preparat unes danses típiques al pati de la casa. Llavors anem a descansar al llit i prenem mate de coca em refaig del fred i del mal d’alçada prenent sopa de “quinua” i pasta amb patates. Més tard ens expliquen el procés del teixit amb l’alpaca i llana d’ ovella. Hi ha una dona que fa mitja amb una rapidesa increïble. Ens fan un  foc al pati per escalfar-nos i llavors directa a l’ habitació , m’estiro al llit i m’adormo en un moment.

Puno

Després d’un emocionant comiat de les dones teixidores ens anem a Puno on ens presenten el Luis que és el que ens acompanyarà  a l’ illa de Taquile. Anem cap al vaixell i allà ens explica que el llac Titicaca és el llac més alt del mon. Titi -vol dir puma ja que l’illa té forma de puma i caca- pedra que ve de cerimònia ritual. Des del port veiem les barques i les illes fetes amb la planta de  “totora”. Ens embarquem i anem en direcció a Chumi.

Chumi

Quan arribem a Chumi , els seus habitants ens reben i expliquen les seves costums:

• La planta de totora quan és tendra es pot menjar i quan s’asseca fan les cases i barques. Cada dos mesos revisen la totora de l’illa i cada 25 anys canvien d’ illa.
• Tenen una torre de control i es comuniquen per signes i amb miralls. Els nens van a escola a un altra illa. Viuen de la pesca i artesania.

Taquile

El Luís per preparar-nos per l’arribada a l’illa de Taquile ens ensenya una ceremonia que fan els Taquilens sempre que viatgen. Ens dona tres fulles de coca per cadascú, les tenim d’agafar per la tija donant el nostre alè, pensant  un desig i després tirar-les al llac. Llavors ens en ha donat unes quantes perquè les masteguéssim. El viatge enmig del llac Titicaca s’ha fet curt , de tan bé que ho he passat! Hem arribat a Taquile per una platja solitària .Hem caminat una hora i mitja. Notava que em faltava l’ aire i em cansava de seguida. Estem a molta alçada. Quan per fi hem arribat a la comunitat de Huayano al sud de l’ illa, ja ens esperaven per dinar amb la taula parada a fora. Havent dinat l’associació d’artesans ens han fet una demostració del procés del teixit i d’ interpretació de la simbologia taquilena :

• El “chullo” és el barret que porten els homes. Si el porten cap a un costat són solters i si el porten darrera són casats. Els cinturons estan marcats amb els mesos de l’any.
• La “chuspa” és la bossa que porten els homes amb fulles de coca i quan es troben per fer treball comunitari o “minca” s’intercanvien la coca.
• Viuen de teixir i de l’agricultura. Cada família té tres “suyos” o terrenys que treballen, mentre els altres tres estan de “barbecho” i els utilitzen per pasturar els animals.

La posta de sol al llac ha estat un moment que no hi ha paraules per explicar. Quan s’ ha fet fosc ens hem reunit a la cabana per prendre una tassa de munya ,unes herbes que van bé pel mal de panxa. Ens expliquen que els taquilens són   pacífics , silenciosos i que no tenen cap mena de política ni armes. Després de sopar han fet un foc de camp amb danses tradicionals on hem acabat ballant tots plegats. L’ atmosfera és molt neta, es veu la via lactea com un riu que va a parar al mar. El dia següent per esmorzar he pres un “pankeke”,pasta plana feta amb farina, i una pastilla de “soroche pills”pel mal d’alçada. Emprenem la marxa en direcció a les runes , on el Luís ens explica les llegendes de la creació del món i del llac Titicaca. Els Pukara van ser dels primers pobladors, concretament la família K’jari.Quan van arrribar els espanyols els taquilens van ser els servidors dels amos de les terres. A 1930 en l ‘època republicana va ser enviat com a presoner polític Sanchez Serro, que era  jove i amb idees de recuperar la terra. Va fer que els taquilens tinguessin il·lusió per recuperar el que era seu. A 1940 Sanchez Serro va pujar al poder per un cop d’estat , llavors els seus sis amics taquilens van parlar amb ell i els va aconsellar que compressin la terra de l’ hisenda i la repartissin. Aquells van ser els sis líders que van aconseguir que la terra fos propietat dels comuneros i es dividís segons la descendència. Quan hem anat a la plaça del poble, hem visitat l’exposició de fotografies fetes per  gent de Taquile que han estat preparats per l’ONG danesa Axis-Ibis i la universitat del altiplano. Després hem anat a dinar al menjador comunal on cada setmana se’n cuida una família. A la botiga artesanal, porten els seus objectes amb els noms i preus i cadascú en treu el seu benefici. Més tard hem anat en direcció al port baixant moltes escales. Allà hem agafat el vaixell cap a Puno. Durant el viatge el Luís, que és com un llibre obert,m’ha explicat històries i llegendes que després escriure aquí. Quan he pujat a la part de dalt del vaixell, al costat tenia l’Isidoro,un taquilé que no parava de fer mitja que m’ ha acabat d’ aclarir algun dubte que tenia. A Puno hi havia molt d’ ambient  i hem anat a una pizzeria a sopar amb el Calixto un taquilé que era la primera vegada que menjava una pizza i bevia”pisco sauer,” una beguda feta amb ou, llimona i pisco que es pren molt a Perú. Era emocionant observar la cara del Calixto amb aquells ullets de sorpresa i admiració, com un nen petit. Dels taquilens m’emporto la innocència de la seva mirada.

Camí cap a Cusco :runes de Parakas i Raqchi

Hem marxat amb bus cap a Cusco. Primer hem recorregut Puno i no ens ha agradat gaire, ja que la majoria de cases no tenen teulada, tenen uns ferros que surten per continuar construint altres pisos. Després hem passat per Juliaca que hi havia un caos circulatori molt gran, amb carros- bici carregats de persones i paquets. Les furgonetes anaven plenes de gent  a vessar. Hem estat molta estona travessant la ciutat. Hem parat a visitar les runes de Parakas, una de les civilitzacions més antigues 200 anys abans de Crist fins a 400 anys després de Crist. Per la carretera hem vist moltes creus i ens han dit que eren llocs on havien passat accidents de cotxe. Constantment se’ns creuaven gossos i el conductor havia de tocar el clàxon per no atropellar-los. Com que era diumenge els pobles que passaven hi havia reunions i partits de futbol. Més tard hem visitat les runes de Raqchi (terra dels Inques ) on hem visitat el temple de Wiracocha . Era un temple molt important de l’imperi Tahvatwsuyo lloc, on milers de peregrins van realitzar el culte al Déu Wiracocha. Ens han parlat de la trilogia de la cosmovisió andina:

• Món de dalt - Condor -Intel·ligència.
• Món d’ aquí - Puma - Força.
• Món de dins - Serp - Naturalesa.

Hem vist les “Qolcas” que servien per guardar quantitats grans de productes d’ agricultura com: papa, quinua, amb plantes deshidratans com la “muña”. Raqchi era el magatzem de productes de tota la regió. Hem arribat fins al “Usno” que és el lloc on realitzaven els sacrificis d’animals per la Pachamama o Mare Terra. L’ arribada a Cusco ha estat espectacular, sobretot quan hem entrat a la plaça de les Armes tota il·luminada. A tots  ens ha sortit de cop una exclamació de sorpresa i admiració. Realment era molt bonic !!

La Vall Sagrada dels Inques: Chincheros , Moray, Ollantaytambo i Pisac 

Chincheros

Ha vingut l’ Olguer, que serà el nostre acompanyant durant aquests últims dies. Ens ha dit que ens preparéssim una motxilla per fer ruta. Hem anat cap a Chincheros on les cases són d’ “adobe”. Hem vist que les teulades tenen una creu símbol del cristianisme i una vaca i un toro que representen la dualitat masculí –femení. Hem visitat les teixidores que ens han ensenyat com fan els tints bullint diferents plantes i hem pogut veure com teixien. Totes anaven vestides iguals amb unes trenes molt llargues. En el mercat de Chincheros es practica el “trueque” amb la gent que baixa de la muntanya.

Moray

És un laboratori Inca agrícola que consisteix en una construcció de terra cap avall on van treure quantitats extraordinàries de roca i pedres fent servir milers de treballadors durant generacions per donar forma a diversos agrupaments d’andanes circulars quasi penjades. He sentit que havia de baixar fins al centre. No ha estat gens fàcil, només hem arribat quatre del grup. Allà he notat un energia molt gran, és un lloc molt especial! Després de passar per una carretera amb molts precipicis, hem arribat a les Salines de Maras fins i tot feia mal als ulls tanta blancor. Durant el trajecte anava observant els camps i les muntanyes. Era impressionant la barreja de colors ocre, marró,groc..La terra és molt fèrtil en aquesta vall Sagrada i les pedres sembla que et parlin.

Ollantaytambo

Tot anant cap a Ollantaytambo, hem parat a un lloc que donaven “chicha “ que és blat de moro fermentat. Ens han explicat que quan hi ha una bandera vermella vol dir que et conviden a beure “chicha”. Ens han ensenyat els “kipus” que és un cordill amb nusus que utilitzaven els inques per comptar el cens, les edats i els tributs. Quan hem arribat a Ollantaytambo hem vist a la plaça una escultura d’Ollanta un heroi dels inques, que te una llegenda molt bonica. Hem fet un vol pels carrers no tan turístics on ens hem trobat uns nens que cantaven “la vaca lechera”i hem acabat dansant i cantant tots plegats a la plaça del poble. Han anat apareixent nens i nenes de per tots els carrerons i s’ha organitzat una gran festa catalana- peruana. A les runes de Ollantay  ens han explicat que al solstici d’hivern al 21 el sol il·lumina la muntanya en un punt determinat.

Pisac

Hem anat a veure les runes de Pisac. Ens hem fet un tip de caminar. Ens han explicat el sentit Inca d’ una creu:

·        La vertical significa la relació amb estrelles, la lluna i el sol.

·        La horitzontal significa la relació amb la mare terra.

      Hem passejat pel mercat de Pisac, allà he conegut un músic molt interessant. M’ ha ensenyat uns ossos de condor i de llama que estaven foradats i el so que sortia al bufar servia per allunyar als mals esperits. M’ ha parlat de l’amor a la terra, a les pedres i als   arbres. S’ ha creat una bona connexió i empatia amb aquest home. Llàstima que ja havíem de marxar. Hem anat a dinar a la comunitat de Cachicata, una vall molt bonica on el fons es veia el Nevado de laguna sagrada o Verònica. Hem anat a dormir ja que demà hem de matinar per anar al Machu Picchu.

Machu Picchu, l’energia i l’encantament

El viatge en tren ha estat molt agradable. Ens han servit esmorzar i hem gaudit plenament del paisatge mirant per la finestra. Al arribar a Aguas Calientes hem agafat un bus. Estava tot emboirat, quasi no es veia res. Quan hem arribat a dalt tot era com un conte de fades, semblava encantat, ja que la boira no ens deixava veure res. L’Olguer ens ha començat a explicar que Machu Picchu vol dir pedra vella i de cop han desaparegut les boires, apareixent davant nostre la gran muntanya de Wayna Picchu o pedra jove. Tots hem quedat bocabadats observant les runes enmig d’ un paratge tan màgic. Hem visitat el temple del Sol i ens ha dit que  per una finestra hi entra el sol en el solstici d’ hivern i a l’altre pel solstici d’estiu. Ens hem passejat per les diferents construccions: cases per guardar el gra, temples, vivendes. Ens ha explicat que tallaven les pedres amb d’altres més dures i que utilitzaven uns pals per aixecar-les. A la tarda hem anat fins a la porta del sol pel camí Inca. La vista era bonica perquè ho veies des d’ una altra perspectiva. A la tornada, la majoria han marxat cap a Aguas Calientes, però la Dolors, la Teresa i jo ens hem quedat a meditar. Ha estat una estona molt íntima, en la que cadascú ha fet el que li venia de gust. He sentit que és un lloc molt especial que em dona molta pau i energia. Hem acabat el dia amb un bany reparador a Aguas Calientes. Ens llevem de matinada, quatre del grup, per pujar el Wayna Picchu. Plou a bots i barrals, primer m’he desanimat, però penso que potser no hi tornaré més i ara és l’ oportunitat. Quan hem caminat una estona però no parava de ploure i ens hem refugiat sota unes roques, mentrestant l’Olguer ens explicava la llegenda del Machu Picchu i de Pisac. Quan escoltava amb aquella boira semblava que estes en un altre món. Ell deia que les boires es reuneixen a baix a la vall, es distribueixen la feina i cada una va cap al seu lloc i llavors el dia s’aclareix. Malgrat el mal temps hem anat a apuntar-nos per pujar al Wayna Picchu, doncs porten un control de la gent que hi puja, perquè hi ha un número màxim, per protegir la muntanya. Quan tornes has de signar per comprovar que tothom ha tornat sa i estalvi. El terra estava molt enfangat, just començava a pujar he relliscat,  això m’ ha fet decidir junt amb la Dolors que tenia mal al peu, a pujar l’ Uña Wayna Picchu o muntanya jove petita. Hem marxat soles però al cap d’ una estona ha vingut l’Olguer per acompanyar-nos i li hem agraït que ens hagi ajudat, ja que hi havia moments en que trobaves que t’havies d’agafar d’una corda, hi havia precipicis a banda i banda! Finalment hem arribat al mirador on hem passat una bona estona parlant amb ell. Ens ha explicat que ell fa molt temps que col·labora i que ha tingut intercanvis amb persones de molts països diferents degut a que  Machu  Picchu és patrimoni mundial de l’ Unesco. Jo he estat una bona estona en silenci observant la muntanya de Machu Picchu quan la boira me la deixava veure. M’he deixat impregnar per la pau i serenor que em portava aquest lloc tan energètic.Quan hem baixat, hem anat al museu Inca on hem acabat d’ entendre més la història d’aquesta cultura, tan interessant.

Cusco el melic del món

Altre cop a Cusco hem anat a fer un “city tour”.Hem visitat el convent dels Dominics que està construït sobre el Qorikancha o temple del sol, que tenia els murs recoberts amb làmines en el temps dels Inques. Allà ens fixem amb la pintura cuzqueña on es veu molt el sincretisme religiós. En un quadre de la passió de Jesús, el romà és representat per Pizarro i les dones són peruanes.A la catedral hem vist la mare de Déu en forma de triangle, que representava la muntanya inca i la corona a un sol. Hi ha l’ altar del Crist de “los temblores”que el veneren molt perquè el van treure a la plaça en un terratrèmol i va parar en sec. Cada any el treuen en processó per setmana Santa. S’ ha tornat de color negre degut a les espelmes que posaven. Últimament ho han prohibit. Les faldilles que porta són com les dels inques. La gent soltera té devoció a Sant Antoni i li tiren un boquet de núvia per trobar parella. La processó més important és la de corpus, que treuen varis Sants. A les   cadires del cor veiem unes dones  molt ben treballades en fusta que representen la fertilitat. El Sant Sopar està representat amb els apòstols menjant “cuyes i bevent “chicha”.Judes té la cara de Pizarro.

Runes de Saqsaywaman, Q’enqo i Puca Pucara

A Saqsaywaman és la casa del sol, però els espanyols li deien la fortalesa per la forma de” zig zag”. És impressionant veure les pedres tan grans i tan ben posades. Aquí hi celebren festes recordant l’ època Inca. El temple de Q’enqo és un laberint de pedres llaurades a la roca, canals cerimonials  i una sala subterrània. Puca-Pucara – és el fort vermell, un lloc de control del camí inca.

Cerimònia Chamànica

Amb els Xamans  Castaneda i Ascencio Jerillo hem anat en direcció al temple de la lluna a fer una cerimònia per la mare terra. Ens hem assegut a terra i han encès un petit foc en una parola amb palo santo. Han seguit diferents passos:

·        Han passat pels nostres xacres una pedra de meteorit i quan hi havia un bloqueig es quedaven una estona allà.

·        Hem triat tres fulles de coca cadascú, les hem agafat ajuntant-les per la tija i les entregàvem al Xaman demanant un desig.

·        Ens ha passat un bastó on hi havia esculpit : la serp, el puma i el condor que formen la trilogia andina.

·        Hem agafat dues fulles de coca i  les hem entregat al Xaman dient el nom d’ una muntanya. Ell les recollia i les posava enmig dels pètals de clavells i els donava alè tot fent una oració.

·        Un cop hem passat tots el Xaman ha fet un ritual d’anar tirant a sobre:les fulles de coca, les flors, les llavors, sal, sucre, caramels que representaven la dualitat entre home i dona. Tot això era per fer un homenatge a la mare terra anomenada “Pachamama”.Llavors ha tirat vi, “chicha” i aigua perfumada. D’ aquesta aigua ens ha donat a cadascú perquè ens refresquéssim.

·        Ha tret un “feto” d’alpaca i l’ ha envoltat amb llana d’ovella i després ho ha embolicat tot amb paper de colors.

·        Fent una comitiva  hem anat més amunt on hi havia unes roques on hem fet foc i han posat el paquet perquè es cremés.

·        Hem passat un a un tirant vi i “chicha” a sobre .

Un cop cremat hem anat cap a la cova del temple de la lluna. Es diu així perquè quan hi ha lluna plena, per un forat entra la llum i il·lumina els tres esglaons que representen el condor , el puma i la serp. Així ha acabat la cerimònia mentrestant s’anava apagant la llum del dia, regalant-nos la posta de sol, per completar la gran experiència que havíem viscut amb contacte amb la Mare terra. El Xaman m’ha interpretat les fulles de coca que portava anunciant-me un bon any per la meva llar. Ens hem acomiadat prenent mate de coca tots plegat

Projecte Mantay a Cusco

És un projecte de mares adolescents i nens i nenes . Ens ha rebut la Raquel que és la responsable junt amb el seu marit. Tenen dues filles i viuen allà mateix. El marit és el responsable del taller que fan necessers i bosses. Els he portat medicaments i joguines i han estat contents. És d’ admirar el treball que fan. Hem fet una ruta pel centre mentrestant la Raquel ens explicava el funcionament.

·        Fa sis anys que funciona la casa d ’acollida de mares adolescents amb nou noies d’onze a disset anys amb els fills corresponents.

·        Quan ja tenen divuit anys van a viure en pisos, la majoria s’ ajunten en grups per fer-se costat. És com si formessin un segon projecte. Els de Mantay acullen als nens i nenes en servei de guarderia mentrestant les mares treballen. A canvi elles han de cuinar un cop al mes i donar un deu per cent del sou. La majoria treballa en servei domèstic.

·        Les col·laboradores són noies que ja han acabat i tenen l’experiència i poden ajudar a les altres amb el seu testimoni.

·        Està tot molt organitzat, ple de cartells amb les activitats que toca a cadascú. Amb frases per orientar amb hàbits de neteja i frases afirmatives sobre l’autoestima i valors humans.

·        Tenen una petita biblioteca amb llibres sobre sexualitat, doncs moltes no en tenen coneixement. N’ hi ha que no s’ han adonat que estaven embarassades fins els cinc mesos.

·        Les lleis abans eren laxes, ja que deien que fins als 14 anys era violació, però a partit de 15 anys era seducció. Els violadors a la presó podien comprar la llibertat treballant. Últimament ha canviat i es considera violació fins als 18 anys i els presos ja no poden pagar la llibertat.

 Les nenes i els nens ens anaven seguint en el recorregut. Es veia que necessitaven afecta, ja que ens agafaven les mans i ens abraçaven. Hem estat una estona al menjador amb ells i després hem visitat el taller i hem comprat algunes coses per col·laborar amb ells. Estaven molt ben fets.

Projecte de coca i danses

Ens han explicat que la coca és un símbol de la cultura andina. La cocaïna és molt diferent perquè és la barreja de coca amb productes químics i això si que crea addició i fa mal. Ells han elaborat productes diferents amb coca: caramels, galetes i bombons. Ens han explicat que ho volen exportar a d’ altres països. Hem acabat amb un mate de coca amb llimona i sucre moreno molt bo. Més tard hem anat al centre cultural a veure danses típiques de Perú, per emportar-nos un record de la cultura andina. Hem menjat una sopa criolla i hem fet un brindis per acomiadar-nos de Cusco. Marxem amb recança d’ aquesta ciutat que no et pots desenganxar hi ha alguna cosa especial que et reté aquí.

 Adéu a Perú

M ‘emporto la maleta plena de vivències i experiències :

·        M’ emporto l’ admiració de la cultura inca, pel coneixement que tenien de la natura i com treballaven les pedres.

·        M’ emporto gravada a la mirada d’ aquell cel tan blau, l’atmosfera tan neta , els núvols que feien aquells dibuixos tan bonics en el cel.

·        M’ emporto energia de les muntanyes del Machu Picchu. Aquell paratge tan espectacular i canviant enmig de la boira. Hi ha moments que sembla que estiguis en un conte de fades.

·        M’ emporto un bon record de les dones lluitadores que portaven els projectes.

·        M’  emporto la mirada d’ innocència del Calixto. Aquell taquilé que s’ emocionava com un nen per tot el que veia per primera vegada.

·        M’  emporto el record del Luís que m’ encomanava la passió en que explicava històries i llegendes del Titicaca.

·        M’ emporto el record dels habitants de les illes de totora , senzills i gens complicats.

·        M’  emporto el record de la cerimònia xamànica, amb el respecte que ho vam viure tots.

Mai oblidaré tot el que he viscut durant aquests dies a  Perú. De tot el que he après de la seva cultura, de la relació intercultural que hi hagut entre nosaltres. Ha estat un regal poder viure l’experiència d’ aquest viatge. Us animo a que hi aneu.